Dins de cada família assumim un rol que pot marcar la nostra identitat i les nostres relacions futures. Identificar-lo és el primer pas per poder alliberar-nos-en.
Totes les famílies segueixen una dinàmica diferent i dins d’aquesta dinàmica els integrants de la família assumeixen un rol determinat. Els rols sorgeixen de forma espontània i dependrà molt de la personalitat del nen, les circumstàncies familiars, les expectatives dels pares i, fins i tot, dinàmiques que ja venen donades de generacions anteriors. Potser semblarà que no tingui importància assumir aquests rols, però en realitat assumir un rol, per una part, et limita i, per l’altra, l’assumeixes com a part de la teva identitat i això marcarà les teves relacions futures.
Què són els rols familiars
L’assignació de rols és un intent que té el sistema familiar per poder mantenir un equilibri. Sense adonar-se’n en alguns casos i, de forma conscient en altres, els pares assignen un rol a cada fill en funció del que necessita la família.
El rol del fill perfecte
Al fill/a responsable, el que treu bones notes, el que assumeix les seves responsabilitats, no dona problemes… acaba tenint el rol de «fill perfecte», el pal de paller on els pares es recolzen quan hi ha un problema. «Els teus germans no són tan forts com tu». Aquest paper t’obliga sempre a no fallar mai, a interposar les necessitats de la família abans que les teves i el pitjor de tot és que aquesta actitud et marcarà en les futures relacions socials, laborals i de parella.
El rol del membre fràgil
En contraposició, tenim el personatge dèbil de la família, el fràgil, a qui hem de protegir de tots els problemes perquè tenim por que no aguanti la pressió: «millor que no li expliquem perquè es posarà trist..», «no li diguis això que és molt sensible». Al final s’acaba autoconvencent que és feble encara que no ho sigui. Quan maduri serà incapaç de resoldre els seus problemes sense ajuda dels altres. En un afany de protegir-lo l’hem fet més vulnerable.
El rol del rebel
Després tenim el «rebel» de la família. Desafia les regles, contínuament s’està ficant en embolics, no escolta, no fa els deures… sempre comparat amb l’altre germà, el perfecte. Acaba pensant que no és prou bo i adopta una actitud desafiant assumint el rol d’ovella negre.
És possible trencar amb els rols familiars?
No és fàcil però tampoc impossible. El primer pas seria identificar quin rol juguem a la família i qüestionar-se si aquest rol ens defineix realment. Seguidament serà qüestió d’expressar als altres que ja no vols seguir amb la dinàmica de sempre i actuar en conseqüència.
