La síndrome de burnout matern va més enllà del cansament físic. Implica esgotament emocional, pressió social i una sensació d’ineficàcia que moltes mares viuen en silenci.
“De vegades, la situació em supera. Dubto si ho faig bé com a mare. Hi ha dies que ho engegaria tot a rodar”.
La maternitat i la càrrega mental actual
Criar un fill no és ni ha estat mai fàcil. A més de cobrir les seves necessitats bàsiques, cal acompanyar-lo en tots els aspectes del seu desenvolupament.
Actualment, moltes mares han de compaginar la maternitat amb la gestió de la llar i la feina remunerada. Aquí cal afegir-hi la pressió social que idealitza la maternitat i espera que la dona acompleixi a la perfecció en el seu paper de mare, dona treballadora, parella, amiga…
Tot això implica un desgast mental enorme si no es compta amb les ajudes necessàries.
Què és la síndrome de burnout matern?
La síndrome de burnout matern és una condició que afecta moltes mares, caracteritzada per un esgotament físic, emocional i mental a causa de les demandes constants de criar els fills. A diferència de l’estrès quotidià, aquesta síndrome implica una sensació profunda de cansament, despersonalització i una percepció d’ineficàcia en el rol maternal.
Causes principals del burnout matern
La falta de corresponsabilitat en la criança dels fills, les expectatives tant internes com externes, la pressió per complir amb els estàndards del que hauria de ser una «bona» mare fan que moltes dones assumeixin que han de poder amb tot (superwoman), fins i tot quan el cos i la ment estan dient «Prou!».
L’entorn social i familiar, les xarxes socials… transmeten una imatge poc realista del que significa ser mare. Quan aquesta imatge xoca amb la realitat, moltes dones tenen la sensació de no estar a l’alçada d’aquest model, se senten culpables perquè no responen a les expectatives. Si a aquest malestar se li afegeix una autoexigència elevada, el desig de fer-ho bé provoca una ansietat interna que pot derivar en problemes emocionals greus.
Organitzar les activitats extraescolars, les visites al metge, entrevistes amb la tutora/el tutor, el menjar setmanal… tot això comporta una càrrega mental que impedeix en molts casos desconnectar fins i tot en un moment de descans. En aquest punt és important el suport familiar, la distribució de tasques entre la parella i evitar que tot el referent als fills recaigui sobre una sola persona.
La falta de conciliació familiar en el món laboral afegeix dificultat a una criança de qualitat. En molts casos, compatibilitzar feina i criança deixa molt poc temps per poder dedicar-te a tu mateixa i poder recarregar energia.
Impacte en la identitat personal
És curiós que en el moment que comences a ser mare tot gira al voltant d’aquest rol. Sembla que les altres àrees de la vida queden relegades a un segon pla. Si parles amb amics, familiars, la primera pregunta sempre fa referència als fills «com està el nen?» «menja bé?»… es perd la identitat personal de dona per passar a ser només mare.
La síndrome de burnout matern no és simplement una qüestió de cansament físic sinó que afecta l’estat d’ànim, la manera de pensar i la relació amb l’entorn.
En aquests casos, un acompanyament psicològic per a adults pot ajudar a recuperar l’equilibri emocional.
Com abordar la síndrome de burnout matern
Per abordar aquest síndrome calen canvis concrets en el dia a dia. Algunes de les mesures que es poden establir serien:
Revisar les expectatives
- Revisar les expectatives que ens hem marcat: què vol dir ser «bona mare»? La perfecció no existeix ni el nostre objectiu ha de ser una mare perfecta.
Delegar i demanar ajuda
- Delegar tasques de manera conscient i demanar ajuda si ens cal.
Establir límits
- Establir límits clars i aprendre a dir «no» a certes demandes com podrien ser compromisos socials o laborals que requereixen una energia que en aquest moment no podem donar.
Compartir vivències
- Parlar amb persones que estiguin passant per les mateixes vivències per poder compartir experiències i reduir l’aïllament.
