Parlar de la mort amb naturalitat ajuda els nens a entendre-la i afrontar el dol.
Des de fa temps, la nostra societat ha viscut d’esquena a la mort, com si aquesta no formés part de la vida. Dècades abans, a la nostra cultura, vivien en una mateixa casa tres generacions. Els nens vivien la mort dels familiars com alguna cosa natural. Avui en dia, aquesta convivència entre generacions no es dóna tant i, en un excés de protecció, hem intentat evitar als nens tot el que fa referència a la mort. Però aquesta existeix, i tard o d’hora s’hi hauran d’enfrontar, tant sigui la mort d’un ésser estimat o bé un animal domèstic.
La mort no ha de ser un tema tabú, sinó que cal parlar-ne i permetre que el nen pugui fer preguntes, pugui expressar els seus sentiments i les seves pors. D’aquesta manera, tindrà més recursos quan hagi d’afrontar la mort d’un ésser estimat. No li podrem estalviar el patiment, però sí que podrem acompanyar-lo en el procés de dol.
Com comunicar aquesta mort?
Primer de tot, cal buscar un lloc tranquil, conegut, acollidor i segur per al nen. La comunicació de la mort d’un ésser estimat l’han de fer els pares. Si això no fos possible perquè precisament els ha passat alguna cosa a ells o no poguessin estar pel motiu que sigui, s’ha d’encarregar d’això l’adult amb major vinculació afectiva amb el nen.
Evidentment, utilitzarem un llenguatge que el nen pugui entendre i que li permeti fer les preguntes que ell vulgui. Cal donar espai i un temps perquè el nen pugui assimilar el que està passant. Les respostes han de ser honestes, aclarir els seus dubtes i donar la informació que ell pugui assimilar.
Als adults ens fa por utilitzar la paraula “mort” o “s’ha mort”, sobretot quan hem de parlar amb un nen, però és necessari utilitzar-la sense eufemismes perquè el nen pugui entendre el que està passant, sense eufemismes.
