La violència verbal a la infància

«La meva mare em comparava sempre amb la meva germana. Per molt que m’hi esforcés, no aconseguia que em felicités pel que havia aconseguit. Sempre la mateixa coletilla: «la teva germana….». Al final, jo mateixa em comparava amb ella i vaig arribar, fins i tot, a odiar-la».

Les paraules poden ser tan doloroses com els cops físics, i afecten l’autoestima del nen, el seu sentit d’autovaloració i la seva capacitat d’establir relacions saludables més endavant en la vida. Quan aquest nen es fa adult, es converteix en una persona insegura, amb una autoestima pobra i buscant sempre l’aprovació dels altres per sentir-se bé amb ell mateix.

La violència verbal pot ser insidiosa, ja que sovint passa en un context que pot semblar normal o acceptable, dificultant així la seva identificació.

Els nens que són víctimes d’aquesta mena de maltractament poden experimentar ansietat, depressió, trastorn d’estrès posttraumàtic i baixa autoestima. La violència verbal pot tenir un impacte considerable en el seu desenvolupament, afectant la seva capacitat per a confiar en els altres i, fins i tot, el seu rendiment acadèmic.

Què entenem per maltractament infantil?

Quan parlem de maltractament infantil, ens estem referint a tota aquella acció que causa mal físic i psicològic a un nen per part de l’adult. Aquest maltractament no només es refereix a les agressions físiques, sinó que també hi estan inclosos els abusos emocionals, que normalment es manifesten mitjançant la violència verbal.

El maltractament verbal a la infància es pot manifestar de moltes formes. Sovint no som conscients de l’impacte de les nostres paraules en els nens i adolescents i de com els pot afectar en el seu desenvolupament com a persones.

Algunes formes de maltractament serien:

• Utilitzar paraules que ridiculitzen o menyspreen.

• Avergonyir el nen davant de familiars, amics… explicant coses íntimes: «el Marc es va fer pipí al llit fins ben bé quan tenia anys».

• Minimitzar els objectius assolits: «has tret un 8, però l’examen era fàcil».

• Usar un volum alt i un to hostil en comunicar-se.

• Fer comentaris negatius sobre el seu comportament o habilitats.

• Utilitzar l’amenaça per aconseguir controlar la seva conducta.

• Ignorar o minimitzar els seus problemes: «això no és res».

• Fer comentaris sarcàstics que menyscabin el nen.

• Negar-se a comunicar-se com a forma de control.

Prevenció i consciència

Per prevenir aquest tipus de maltractament infantil, és important conscienciar pares i educadors sobre l’impacte psicològic que poden tenir les paraules en els nens i adolescents. Cal establir un ambient familiar que permeti la comunicació oberta entre pares i fills, dins d’un ambient de respecte on l’infant se senti segur.

Altres mesures serien mostrar-se empàtic amb les emocions dels nens i validar-les. S’ha demostrat que els nens que creixen en un ambient on els seus sentiments són validats i respectats seran menys propensos a experimentar els efectes negatius de l’abús verbal.

La base de tot és la comunicació positiva entre pares i fills. Potenciar un diàleg constructiu permet millorar la relació entre pares i fills i permet prevenir moltes formes de violència verbal.