La impulsivitat fa que actuem abans de pensar.
Podem definir la impulsivitat com la predisposició a actuar o reaccionar de forma ràpida, espontània o inesperada davant d’estímuls o situacions externes o internes, sense haver-hi una reflexió prèvia sobre les possibles conseqüències dels comportaments adoptats.
La impulsivitat fa que actuem abans de pensar. Pot estar lligada a algun trastorn mental, però es pot manifestar també en persones sense cap trastorn.
La recerca d’una recompensa immediata, actuar sense una reflexió prèvia o bé la dificultat de controlar les conductes i anticipar les possibles conseqüències comporten un dèficit en l’autocontrol.
Les persones amb aquestes característiques acostumen a ser etiquetades d’imprudents, poc reflexives i fins i tot irresponsables.
La impulsivitat té un paper protagonista en molts trastorns, com en el cas dels trastorns de conducta alimentària, les addiccions tòxiques, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense (TDAH), el trastorn bipolar o certs trastorns de personalitat com el límit o antisocial.
La impulsivitat es pot manifestar a tres nivells:
A nivell verbal
Interrompre als altres quan parlen, respondre una pregunta abans que acabin de formular-la, dir el primer que ens passa pel cap sense pensar en si és adequat o no.
A nivell motor
Interrompre les activitats dels altres, canviar constantment d’activitat sense, molts cops, acabar-la.
A nivell emocional
La impulsivitat va lligada a la baixa tolerància a la frustració. La persona pot reaccionar amb frustració fins i tot abans de parar-se a pensar què li ha passat.
Tant si la impulsivitat està relacionada amb un trastorn com si no, sembla que té més probabilitat de manifestar-se en situacions d’alta càrrega emocional. Quan sentim ràbia podem dir o fer coses de les quals després ens podem penedir. D’altra banda, amb l’eufòria és possible que assumim més riscos.
Les persones impulsives es poden sentir rebutjades pels altres. I aquí és on es veu afectada l’autoestima, a més a més no sempre identifiquen per què se les rebutja; i això pot fer que, en situacions posteriors, es repeteixi la resposta impulsiva amb el mateix resultat.
En l’àmbit social, a casa, escola… cal treballar molt per tal d’ajudar a entendre, respectar i aprendre a conviure amb persones amb aquestes característiques.
Per què es produeix aquest dèficit en l’autocontrol?
La dificultat per controlar la impulsivitat s’explica per una sèrie de factors combinats. Els estudis diuen que hi podria haver una base genètica i un component personal. Els dos components actuarien conjuntament, de manera que els efectes d’un se sumarien als efectes de l’altre.
Com controla la impulsivitat?
- Després d’actuar impulsivament, reflexiona sobre la seva adequació i el seu resultat. Un cop fora de la situació, ja amb més calma, pensa què hauries pogut fer o dir per tal que el resultat fos millor. D’aquesta manera aprendràs els avantatges de reflexionar abans d’actuar.
- Identifica les situacions en què sol aparèixer. Aquest exercici et permetrà analitzar què passa en aquestes situacions. I quan t’hi trobis, t’ajudi a controlar la impulsivitat en forma de donar-se temps per a pensar abans d’actuar.
- Si et costa identificar aquestes situacions, demana ajuda. Pots demanar a les persones de confiança que t’avisin quan responguis massa de pressa. Així aprendràs a distingir els moments en què cal estar alerta.
- Accepta que ets impulsiu. Si en part depèn de la genètica i de la personalitat, NO ÉS CULPA TEVA. Ningú és perfecte, i controlar la impulsivitat no és gens fàcil. Això no vol dir que no puguis fer canvis per tal de millorar el teu dia a dia.
